llibertat per als detinguts el 19 de gener del 2008 al Raval

Atesa la falta de proves, llibertat per als detinguts el 19 de gener del 2008 al Raval

Des que es va dur a terme l’operació antiterrorista del 19 de gener del 2008, en la qual dels 14 detinguts foren finalment imputats 9 ciutadans d’origen pakistanès i 2 d’origen indi, tots de religió musulmana, les acusacions contra ells s’han anat esfondrant una darrere l’altra davant la manca absoluta de proves. Començant amb el pretès atemptat contra el transport públic amb el qual es va voler fer estremir i atemorir l’opinió pública, i acabant per la filmació en la qual un suposat grup armat pakistanès reivindicava un atemptat a Barcelona com si es tractés d’un fet consumat, les imputacions més espectaculars i gravíssimes realitzades contra els acusats s’han demostrat mancades de tota prova. La destitució al juny de l’any passat dels responsables del CNI que va forçar aquesta operació, confirma també la fragilitat del procés judicial.
A causa de les acusacions no fundades, la comunitats pakistanesa i immigrant de Barcelona i nombroses associacions autòctones s’han manifestat diverses vegades en rodes de premsa, manifestacions i tot tipus d’actes públics defensant la presumpció d’innocència dels acusats. Tant els familiars dels detinguts com els representants de les associacions culturals, sindicals i religioses de la comunitat han estat sempre a disposició dels mitjans de comunicació i les institucions, sense que ni els uns ni els altres els hagin donat veu en una situació en la qual tota una comunitat estava sortint moralment i públicament perjudicada.
Malgrat tot això i el fet que ni la investigació judicial ni els cossos policials no han aconseguit, més d’un any després, aportar proves referents a armes o explosius, els 11 processats del 19 de gener romanen encara en presó preventiva acusats de conformar una pretesa cèl·lula terrorista. L’única base per mantenir-ne el processament després de 13 mesos continua sent la mateixa: les declaracions d’un testimoni protegit la credibilitat del qual ha estat posada en qüestió des del començament. Considerem que mantenir una mesura d’excepció com és la presó preventiva davant d’uns indicis tan escassament fonamentats constitueix, sense cap mena de dubte, una violació gravíssima de les garanties mínimes que s’han d’aplicar en un estat de dret que es prengui seriosament a si mateix.
A més, aquest sumari judicial es du a terme en un context en el qual la identificació entre terrorisme i religió musulmana es considera un fet gairebé indiscutible entre amplíssims sectors mediàtics, institucionals, polítics i de l’aparell judicial. Això, en aquest cas, s’ha reflectit en el judici paral·lel que ha acompanyat el sumari judicial, i en el qual a més de vulnerar-se la presumpció d’innocència de manera sistemàtica, també s’ha jutjat tot el col·lectiu musulmà i en concret les comunitats pakistanesa i índia del Raval i Barcelona. Després de suportar qualificatius com el de «niu de terroristes», fins avui cap dels mitjans de comunicació o dels periodistes que han contribuït a degradar-ne la imatge col·lectiva, no ha rectificat ni una sola de les notícies i de les acusacions que de manera irresponsable han sembrat la por i la sospita sobre la població musulmana del Raval.
Tot junt és una vergonya per a una societat i unes institucions que presumeixen de ser dipositàries de la cultura dels drets humans mentre apliquen un dret d’excepció basat en la discriminació i la sospita per motius religiosos. Un fruit del clima polític i mediàtic generat després de l’11 de setembre del 2001 i en el nostre cas també de la massacre de l’11 del 2004 a Madrid. Crims sense pal·liatius que condemnem però que han servit com a coartada per a abusos injustificables com els que han estat sofrint tant els detinguts i les seves famílies com tota una comunitat des del 19 de gener del 2008.
Les persones i entitats que signem aquest manifest ens veiem, per tot això, en l’obligació de denunciar aquesta situació i exigir que es posin en marxa les mesures necessàries per corregir-la. Per fer-ho considerem necessària:
· La posada en llibertat immediata dels detinguts, en consonància amb la petició feta per la defensa en el tancament de la instrucció del cas.
· La creació d’una comissió formada per juristes, advocats i entitats de drets humans de caràcter independent, que obri una investigació en la qual s’estableixin possibles vulneracions de drets humans i les garanties judicials dels detinguts.
· L’aclariment de les responsabilitats polítiques i policials en relació amb el sumari judicial, i la imposició de les sancions corresponents en el cas que es demostressin eventuals irregularitats o negligències.
· La publicació per part dels directors dels principals mitjans de comunicació de premsa, ràdio i televisió d’una rectificació de totes les notícies que han demostrat ser falses, en un espai que s’ajusti al que es va utilitzar per difondre-les.
· Un posicionament clar per part de l’Ajuntament de Barcelona, la Sotsdelegació del Govern i les conselleries d’Interior i Justícia de la Generalitat, en defensa de la presumpció d’innocència dels detinguts i de la posada en llibertat d’aquests mentre no es dicti una sentència judicial ferma.